com estar a prop del mar

[...] Tenia la sensació de tenir molt aprop al mar...Com si estigues al costat de les onades que entren i surten, pujen i baixen, es barrejen, salten, esquitxen... Aquesta dança maritima la feia sentir tranquil·la, relaxada, equil·librada, vibrant. Es sentia molt petita comparada amb aquesta grandessa i poder, i aquesta sensació la feia sentir com una més dintre de tot el que podia observar i sentir.
laia***

adéu

"- Tu vas per aquí? vaja... em sembla que jo vaig per allà... segur que vols anar per aquí? Bé, doncs...Adéu,oi?
Si te'n vas... jo hauré d'anar-me'n...
Sí. Adéu. I ara ben clar. Peró no perquè tu marxis. Sinó perquè no estàs.
Peró no perquè no estiguis...sinó perquè jo ara també he de marxar."

a flor de pell

l'art de regalar somriures

-Y tu, hijo, qué quieres ser de mayor?-

-Pues yo de mayor voy a ser un gran payaso-

Art inspirat en l’esperit dels nens i nens. L’art que utilitza la mascara més petita del món. L’art de la simplificació. L’art que parla de la vida i la mort i totes les seves conseqüències. L’art que se’n riu i plora de tot el que vol. L’art que agrupa a tothom, sense diferències. L’art que lluita. L’art que no s’enlaira. L’art fet per persones i no per divus i divas . L’art que ajuda a tirar endavant. L’art amb objectiu. L’art que sempre han infravalorat però mai han aconseguit ofendre. L’art de poder dir tot sense dir res. L’únic art que permet anar amb pijama pel carrer.Pels pallassos i pallasses del món. Pels somriures que regalen.

Laia***

somni

M’encanta. Ho adoro. Desitjo aquells moments. Els estimo entre els meus records. Recordo com la sang em recorria veloçment i em bullia quasi fins a evaporar-se. Com els nervis anaven desapareixen a poc a poc. Com deixava de ser i ho era tot. Com volava, experimentava, em transportava fins allà on jo desitges.Era llavors quan més a prop estava de la cúspide de la piràmide de la satisfacció i el plaer, i em proporcionava la sensació més magnífica que he pogut viure mai. En aquells moments no tenia cap dubte. Confiava plenament en el meu cos, la meva ment. Donant-ho tot. Tan sols havia de deixar que fluís. Deixar fluir. Res més importava. I es que en aquells moments podia arribar a la meva imperfecta perfecció....sí.. parlo en passat. Però deixaré de fer-ho aviat. Està en joc la meva felicitat.

laia***

punto de vista

no dejes nunca de soñar,
porque en sueños es libre el hombre.
No caigas en el peor de los errores: el silencio.
No te resignes. Huye.
Valora la belleza de las cosas simples.
Aprende de quines puedan enseñarte.
No permitas que la vida te pase a tu sin que la vivas...
Aunque el viento sople en contra la poderosa obra
continúa...
...No dejes nunca de soñar, porque en sueños es libre el hombre.


[fragmentos de "la sociedad de los poetas muertos" de
Walt WHITMAN]