somni

M’encanta. Ho adoro. Desitjo aquells moments. Els estimo entre els meus records. Recordo com la sang em recorria veloçment i em bullia quasi fins a evaporar-se. Com els nervis anaven desapareixen a poc a poc. Com deixava de ser i ho era tot. Com volava, experimentava, em transportava fins allà on jo desitges.Era llavors quan més a prop estava de la cúspide de la piràmide de la satisfacció i el plaer, i em proporcionava la sensació més magnífica que he pogut viure mai. En aquells moments no tenia cap dubte. Confiava plenament en el meu cos, la meva ment. Donant-ho tot. Tan sols havia de deixar que fluís. Deixar fluir. Res més importava. I es que en aquells moments podia arribar a la meva imperfecta perfecció....sí.. parlo en passat. Però deixaré de fer-ho aviat. Està en joc la meva felicitat.

laia***